02/11/2018

Hola Nuka, no em pensava pas que avui que fas  15 mesos i uns dies t’estaria llegint aquests mots. La vida de vegades és molt injusta. Voldria trobar l’expressió, el verb  adient per descriure el que t’ha passat i crec que l’he trobada: un maleït virus t’ha arrencat, t’ha arrabassat la vida de soca-rel. Tu que ets tan juganera, tan ingènua i tan bona ni t’has adonat que aquella menja et treuria la vida. Vaja, a tu, la vida,  te la pres  definitivament, i a nosaltres un tros  que ha marxat amb tu. Te n´has anat lluitant, amb molt coratge i dignitat. Sense fer soroll i sense molestar. Com ens teniu acostumats els gossos dels quals els humans n´hauríem  d’aprendre tant...

La casa se’ns fa grossa, m’és buida, orfe.  A estones, insuportable. La teva absència en les nostres excursions, les que fèiem tots, i les que compartíem tu i jo, jo i tu per  les muntanyes d’Alella, serà dolorosíssima. No trobar-te a l’obrir la porta del pàrquing, no veure la sortida de sol plegats quan venia de treballar, no barallar-me amb tu mentre feia gimnàstica a terra... tants moments, tants espais compartits, tants remenaments de cua ....Caram  Nuka!  Quantes muntanyes ens quedaven  per recórrer junts   que havíem planejat  per gaudir i compartir!

Però Nuka, vull que aquesta carta et transmeti sobretot  joia i alegria. Hem viscut un any pletòric, intens i m’atreveria a dir que ens hem gaudit com mai ho havia fet amb altra cap gos. Em quedo, ens quedem  amb la teva força, amb la teva potència, amb el teus cinc minuts bojos pel jardí  i amb el teu son  dolç  i reparador després de les nostres sortides. T’hem estimat amb bogeria tots: l’Elna,l’Arnau, en Pol, en Biel, els avis Jordi i Annamaria, l’Anna, la Mireia, jo. També tot el carrer Ginesta,i molta altra gent a qui et donaves camí de l’escola.

Acabo ja Nuka( em queda tant per dir-te, per dir-nos,per fer, per fer-te, per compartir)...I malgrat el dolor, malgrat la incomprensió i tanta injustícia,  estic  content, molt content d’haver compartit un tros de la meva vida amb tu i  convençut que has entrat al cel dels gossets per la porta gran.

Adéu siau Nuka,  t’estimarem sempre!

Alella, octubre 2018