22/11/2018

El 2 d'agost de 2014 vam prendre, sens dubte, una de les millors decisions de la nostra vida: adoptar al nostre Neo, un gos molt especial.

Des d'aleshores hem compartit tot a la nostra vida, sempre junts a tot arreu.

Cada dia hem fet llargs passejos, hem anat sempre junts de vacances, nedat a platges i basses de rius, hem fet moltes excursions i pujat algunes muntanyes. El nostre estimadíssim “poni” era un caminador professional, el que més li agradava en aquesta vida.

Amb una gran saviesa i intel·ligència, una bondat absoluta i una incommensurable fidelitat. El reiet de casa nostra, i el dels nostres cors.

Eres la innocència personificada i ens has regalat l’amor pur. Per tot això i molt més, Neo, ets i sempre seràs el nostre estimat "iaio-bebito".

Has marxat quan ningú ens ho esperàvem, perquè, malgrat els teus gairebé 14 anys, has estat fort fins quasi el final.

Tu omplies d'amor, il·lusió i alegria les nostres vides i els nostres cors, i per això ara ens envaeix una fosca buidor, ens fa molt mal el cor i tenim l'ànima trencada...

Ara bé, tingues ben clar que, malgrat l'intens dolor que ara sentim, tornaríem a adoptar-te més d'un milió de vegades, perquè ets un àngel que vam tenir la gran sort que vingués a les nostres vides, que ara ha marxat al cel, on desitgem algun dia retrobar-nos per a no separar-nos mai més.