Nala, avui fa una setmana i mitja que vas marxar al cel. No hi ha cap dia que no pensi en tu. Deixar-te marxar va ser una de les vivències més dures. No saps com et busco, et penso i et trobo a faltar.
Quan tanco els ulls, veig aquella mirada teva, tan expressiva, dolça i lleial. Una mirada que quedarà sempre al meu cor.
Has estat una gosseta excepcional, única i immensa per a la nostra família. Ens has ensenyat el valor d’acompanyar incondicionalment i, siguis on siguis, tinc la certesa que ho continuaràs fent.
Mentrestant, nosaltres et continuarem veient en tot allò que estimem, perquè l’amor que et tenim es queda aquí: en cada record, en cada racó de la casa, en cada persona que et va estimar i en cada petit detall que ens faci pensar amb tu.