28/01/2026

LULA

La meva petita Lula, o Nuni, que és el nom que jo feia servir per cridar-te perquè vinguessis, de fet, crec que utilitzava tot tipus de variacions del teu nom menys el real: Lula.

Vas morir el 14 de gener del 2026, o més ben dit, el dia més trist de la meva vida. Em van trucar els papes per dir-me que havies mort a les 7 del matí en braços del papa.  L'últim dia que vas sortir per la porta de casa, vaig trencar a plorar perquè sabia que aquell era l'últim cop que tornaries a ser a casa. Feia dos mesos que sabíem que era possible que marxessis en setmanes o potser un mes, i dono gràcies al cel per deixar-te viure amb nosaltres a casa una miqueta més del que ens havia dit la veterinària. Suposo que tu tampoc volies marxar.

M'has vist créixer, t'he tingut des que tenia 6 anys i ara, jo tenint casi 21 anys i tu havent-ne fet 15 el 20 de gener, és quan m'ha tocat acomiadar-me de tu a la força. Encara segueixo tenint el teu collar i corretja a la meva habitació, i guardant les teves cendres al menjador. La mama em va preguntar que què volia fer amb elles, i jo encara no tinc el valor de deixar-te marxar, en cap de les teves formes, ni tan sols en cendres.

El papa tenia moltes costums a casa relacionades amb tu, ara ja no les ha de fer més, i això el destrossa. Ens destrossa no veure el teu coixí molestant al terra quan passem pel menjador, ens destrossa no sentir-te bordar-li a cada persona que passa pel carrer, ens destrossa que no rasquis les portes perquè vols entrar a les habitacions, ens destrossa que no ens protegeixis quan estem al lavabo, ens destrossa que no estiguis estirada al sol a la terrassa, i sobretot, ens destrossa no poder-te agafar en braços.

La meva fidel companya, sempre esperant-me a la porta quan arribava de l'escola i ara també quan tornava de la universitat, sempre carinyosa encara que fossis de caràcter fort, energètica com cap altra, mai t'oblidaré. Per als papes i per a mi no has mort, perquè segueixes viva a la nostra memòria i records, que això mai es perd, i si es perd, ja m'estic posant en marxa i encarregaré mínim 15 fotos teves per tal de MAI oblidar-te.

Lula, gràcies per haver-me acompanyat durant tota la meva vida, sempre has sigut la meva ancla i cada cop me n'adono més. Espero que siguis on siguis, estiguis jugant amb altres gossets i que recordis la teva vida amb nosaltres com a algo feliç, i tant de bo trobar-nos de nou en una altra vida. 

T'estimem, sempre.

Mei i els papes