27/10/2025

El meu Horus.. o com jo et deia.. el meu bebesote de 60kg. 

Vaig anar a buscar-te l’11 d’Agost del 2014, i quan et vaig veure vaig al·lucinar de com de gran erats amb només cinc mesos i mig i gairebé 30 quilos. Però em va enamorar la teva mirada i la teva manera de ser. Pensava que era una bogeria adoptar un gos tan gros, però ha estat la millor bogeria que he fet a la meva vida, i la tornaria a repetir un milió de vegades, sense dubtar-ho. I.. de sobte ens trobem amb un osteosarcoma a la teva pota, i amb només 2 mesos després del diagnostic....el 15 de Setembre ens vem de dir adeu.. i encara no m'ho crec. 

Recordo que quan erats un cadell.. que no paraves de créixer, no paraves de fer gamberrades,t’ho empassaves tot.. una aspiradora amb potes. Fins que vas anar madurant una miqueta, fins arribar als teus 60 kg… I et vas convertir en el millor gos del món. Els teus 60 quilos es convertien en noblesa, lleialtat, i molt carinyos.. molt. Vas ser un àngel caigut del cel, i ara t’has convertit en una estrella que sempre portaré al meu cor.

Tothom t’estimava, i aquí tots et trobem molt a faltar. Vas ser el meu primer gos, i per això encara ets més especial. M’has donat els millors anys de la meva vida, i un osteosarcoma ha fet que ens separem per sempre. 

Trobo a faltar anar al riu amb tu, muntar al Dover sense tu.., la muntanya sense tu.. es fa molt dur, massa. 

Desitjo que, si hi ha alguna cosa més després d’aquesta vida, que sàpigues que sempre et duré amb mi i que mai t’oblidaré. 
Gràcies per tot el que m’has donat. Gràcies per estimar-me com ningú, el teu amor incondicional, la teva noblesa, el teu carinyo, la teva lleialtat ... 

T'estimaré per sempre Horus.