09/09/2020

Vas aparèixer a les nostres vides per casualitat. Aquella nit, ara fa quasi dotze anys, et vam salvar d'un atropellament. La recordo com si fós ahir. Em vaig quedar a dormir al teu costat, eres molt petit. Estaves espantat i perdut, però des del primer moment et vas convertir en un membre més de la nostra família. Carinyós, juganer, dormilega, i sí empàtic. Sabies quan no estàvem bé, aquella sensibilitat que teniu els gats per saber quan nosaltres no estem bé. Aquest darrer any l'hem disfrutat, tot i que sabíem que el compte enrera havia començat. Tot i la teva malaltia, has viscut un segona joventut, però el final s'acostava i vam haver de prendre una decisió difícil i dolorosa. Et trobem a faltar. Has sigut el millor gat del món. T'estimem!

Cristina i Marina