23/03/2026

Nico, quantes coses per dir-te...

Quin silenci més estrany sense el teu pas decidit per casa, nosaltres érem els convidats, era casa teva. Ara, sense la teva manera tan teva de fer-te notar, com si sempre sabessis exactament quan necessitàvem una mica més de tu, o quan decidirà que el replà era un tros més de casa teva.

Et recordarem sempre fent la croqueta quan arribàvem, com si aquell moment fos el millor del teu dia. Amb aquella insistència entranyable demanant llauneta, una i una altra vegada, com si no haguessis menjat mai. Amb els teus “mimus” matiners, despertant-nos amb una dolçor que només tu sabies donar.

Ens parlaves, Nico. I nosaltres t’escoltàvem. Contestaves com si entenguessis cada paraula, com si formessis part de cada conversa, que una setmana més tard, trobem a faltar a cada racó. 

Has estat company, presència, rutina, alegria i jocs, durant 15 anys. 

No és només el temps, és tot el que hi has omplert: els dies normals, els moments petits, els records que ara són immensos.

Encara penso que estàs jugant a fet i amagar com feies, i que en alguna cantonada em trobaràs. 

Gràcies per cada mirada, per cada moment compartit, per ser tant tu. 

Sempre seràs a casa. Sempre seràs amb nosaltres. Sempre recordarem el teu pas per la vida. Gràcies. 

T’estimem, Nico.