26/05/2022

Tan de bo sabes explicar amb poques paraules el que sentim tots els de casa plegats per tu.

Fa un any que no ets amb nosaltres ja, i molts matins segueixo inconscientment fent el que feia: mirar que tinguis aigua i menjar.

Segueixo esperant que siguis darrera la porta de la cuina, quan cuinem, per demanar menjar.

Però per sobre de tot, trobem a faltar que una menuda peluda ens alegri el dia quan arribem a casa amb els teus salts, gemecs i lametons.

Fins i tot aquells a qui et mostraves mes esquerpa, et troben a faltar quan venen a casa i tan sols senten silenci, per que punyetera, et feies estimar per tothom.

Et trobem a faltar Nely,  petit cap de pardal.