Vas marxar massa aviat, Nanuk. Encara no ens podem creure que hagin passat cinc anys des que vas arribar a casa i vas començar a formar part de les nostres vides. Han passat massa ràpid.
Des del primer dia vas aconseguir fer-te un lloc molt especial en els nostres cors. Vas omplir la casa de vida, d’alegria i d’aquells petits moments que, sense adonar-nos-en, es convertirien en alguns dels nostres records més estimats.
Vas ser una gosseta increïble. El teu caràcter tan especial, la teva mirada brillant, les teves manies i aquella manera tan teva de fer-nos somriure et van convertir en algú únic i irreemplaçable.
Ens vas regalar una part de la teva vida, i nosaltres vam tenir la sort de compartir-la amb tu. Ara que ja no hi ets, et trobem a faltar en cada racó de casa, en cada costum i en cada petit moment del dia. Ara ja ningú udola quan arribem a casa ni sentim el “clic-clec” de les teves passes al caminar per casa.
Has deixat una petjada enorme en els nostres cors, una d’aquelles que el temps mai podrà esborrar.
Gràcies per aquests anys, Nanuk. Gràcies per haver estat la nostra companya, per tot l’amor que ens vas donar i per haver fet la nostra vida una mica més bonica. Vas omplir de felicitat una part de les nostre vides que ara viurà per sempre en els nostres records.