24/08/2019

Marlene carinyo meu, has sigut i ser?s sempre un dels amors de la meva vida. Et vaig adoptar amb 4 anys a la protectora on era volunt?ria i sempre ser?s la millor decisi? que mai he pr?s.

?

Ho tenies dif?cil, PPP i amb ansietat per separaci?, a tot arreu on havies estat ho destrossaves tot. Havies tingut una vida complicada, 3 refugis ( venies de Mallorca) i varies cases, fins que vas arribar a mi. No saps el que vaig lluitar per tenir-te, marxant de casa per independitzar-me amb tu, renunciant a una casa d un familiar preciosa perqu? no volia gossos de protectora.. per? hem sigut tan felices al loft d una habitaci?, no ens va fer falta res m?s.

?

Tu sabies tan b? com jo t estimava, que a casa amb mi MAI vas trencar res, sabies que estavem predestinades i que aqu? s? que estaries per sempre.

?

Hem passat per tantes coses, artrosis ven joveneta de la vida que havies portat, ricketsia d alguns paparra de la protectora, problemes d esquena.. i no aconsegueixo entendre perqu? despr?s de TAN hagis marxat per un maleit tumor amb metastasis que et va deixar sense caminar en setmana i algo.. com podia ser si estaves controlad?ssima de veterinari, perqu? la vida ?s tan injusta i ens dona aquest final? No ens el mereixiem.

?

Gr?cies princesa per aquests quasi 6 anys amb mi, han sigut tamb? els millors de la meva vida. Espero que el meu ?ltim regal t hagi fet feli?, no et podia dormir al veterinari, tu l odiaves. Has marxat feli? entre els meus bra?os a casa, acompanyada de la teva germana Thiara i del teu pare Gerard, que tamb? t estimaven amb bojeria. Crec que no hi ha lloc millor per marxar que als bra?os de la teva mare mentre t explica que aix? nom?s ?s una separaci? temporal. No dubtis princesa que d aqui un temps ens veurem i ja mai m?s ens separarem.

?

T estimo Marlene, has sigut la millor gossa del m?n, no saps el buit que em deixes..

?