13/06/2025

La nostra princeseta ens ha deixat, ja no ha pogut amb el seu cosset malaltó, i això que ella no volia marxar...però la lluna plena d’ahir la nit li va prometre que ja no patiria més i que sempre la portaríem al nostre cor.

Va arribar de ben petita, i ha estat  l’alegria de la casa, ens cabia a la maneta, carinyosa, espavilada, nosaltres sempre hem pensat  que ella es creia una personeta perquè es mirava els altres gossets amb certa superioritat. De petita corria que se les pelava, les potetes de darrera li tocaven les de davant, no ha estat molt amant de l’aigua, se la mirava de lluny, i ens ha estimat amb bogeria, érem la seva llum i la del Tintin, el seu germanet.

No sabem que farem sense tu Lolín, el teus ulls rodonets, ara enteladets ja, la teva elegància caminant carrer avall,  tu ens has parlat i nosaltres t’hem entès sempre, si tenies “ganita”, si volies “peritiu”, si volies sortir a jugar a piloteta o amb la teva “burguer”. Has estat el fanalet que ens ha acompanyat 13 anys i 5 mesets, molt poquet per nosaltres, t’haguéssim cuidat molts anys més però no has pogut més. Esperem que t’haguem fet molt feliç tot el temps que has estat amb nosaltres, tu si que ens has fet molt feliços a nosaltres i no pensis que estarem separadets, et continuarem tenint amb nosaltres a casa, amb una caixeta blau cel de porcellana molt bonica, com tu, i et deixarem la “burguer” al costat perquè no l’agafi el Tintin, que no farà perquè sempre ha respectat el teu lloc, i sàpigues Murito sempre, sempre més estaràs als nostres cors, floreta. Saps un secret  entre tu i la mami? ella no apartarà el teu llitet del seu llit fins que tu no li demanis, espera veure’t en els seus somnis molts dies per poder-te dir com t’hem estimat.

T’estimem infinit, els papis, la nena i el Tino.