KAI

30/01/2017

KAI (2/2/08 - 26/1/17)

 

El Kai, la meva boleta blanqueta i bonica, ens ha deixat de forma inesperada, cruel pels qui l'estimem... No pot ser cert que ja sigui massa tard per poder fer alguna cosa per tu... Perdona'm per no saber fer-ho millor... Amb la teva absència s'ha apagat una part de mi... Et necessito Kai, necessito acariciar-te, necessito sentir els teus rum-rum, que m'esperis al arribar a casa, que em facis mèus insistents per demanar-me alguna cosa o renyar-me per haver marxat massa temps fora... Necessito posar-te menjar "nou" que tant volies, acariciar-te allà on t'agradava tant i que m'aixequis el cul, agafar-te en braços, que passis caminant per sobre del meu portàtil perquè et faci cas, tenir-te al costadet meu al sofà, fer-te petons, abraçar-te, dir-te com t'estimo, "després ens veiem" quan sortia de casa, agafar-te en braços per anar a dalt a l'habitació, dormir amb tu, als meus peus, al meu costat, al meu cap... Gràcies per fer-me tan feliç... El meu nen pelut... Sempre estaràs present al meu cor i al meu cap... T'estimo infinit... Laura