GINA

07/01/2023

Sempre has estat a punt ("com el lema escolta"), per a tot lo bo i lo dolent, sense dubtar en cap moment. Cada dia has aconseguit treure’m un somriure i m'has ajudat en els pitjors moments, cosa que els humans mai serem capaços de fer, això és una de les coses que us fa ser tant especials. 

Sempre t'estaré agraït per la teva coherència, i saber estar ("com tots els altres gossos que he tingut, cadascú a la seva manera, però el fi és el mateix"). 

No oblidaré mai les teves orelletes que es movien com si fossin dues molles que pujaven i baixaven. Tampoc com sempre em manaves a on anar quant anàvem a passejar, sobretot quant em portaves a casa la tieta, al bar on et donaven de menjar, a la botiga de les flors, al forn de pa... 

 

 Encara que tenies una careta que semblava que no havies trencat mai cap plat sempre te'n sorties amb la teva, eres de les que tiren la pedra i amaguen la mà i sempre rebia la teva germaneta (la Siurana). No oblidaré el famós os que va durar 2 anys i que inclús va passar per la rentadora i tot i així sempre li prenies a la Siurana, inclús la feies fora del sofà per quedar-te amb ell. També quant li mossegaves les potes del darrera perquè la Siurana era teva i només podia jugar amb tu. Em queden les mil fotos que tinc de totes les trapellades que has fet i de tota la teva vida.

 

La Teresa i la Siurana també estan molt agraïdes per la teva companyia, per el calor i l'afecte, sense oblidar la teva tossudesa i personalitat. No oblidarem com un dia va sortir el teu geni característic per salvar la Siurana de l'atac d'un gos del barri, ens vares deixar sense paraules. Aquí es va veure la teva forma de protegir a qui estimes, va sortir la guerrera que portaves dins. Per això en nom meu de la Teresa i la Siurana gràcies, mil gràcies, sempre estaràs en el nostre cor. 

 

Román Martínez i Teresa Puntí