Dino Matutino, et trobarem a faltar, trobarem a faltar els teus despertars matiners tirant coses a les 6 de la matinada, o quan et posaves sota la funda del sofà mentre la col·locàvem, o quan jugaves amb l’aigua mentre la Pili regava les plantes, o inclús quan robaves menjar de la cuina o del sopar a la que ens despistàvem, no en va et vas guanyar el sobrenom de “periscopi” perquè treies el cap per sobre la taula mirant què endrapar. Erets un trapella però també molt mimós quan volies. Gat imponent i majestuós que als 12 anys i mig quan vas marxar ja t’havies aprimat molt per la malaltia però vas conservar la teva essència fins gairebé al final.
Has sigut un gran gat i t’estimarem sempre, Griselda, Txema, Valentí, Anna i Noa (i la Pili).