YAKI

24/01/2020

“No, mi perro me miraba

dándome la atención que necesito,

la atención necesaria

para hacer comprender a un vanidoso

que siendo perro él,

con esos ojos, más puros que los míos,

perdía el tiempo, pero me miraba

con la mirada que me reservó

toda su dulce, su peluda vida,

su silenciosa vida,

cerca de mí, sin molestarme nunca,

y sin pedirme nada.”

 

Yakitus… poc podem dir-te que no ens haguem transmès durant aquests quasi 14 anys. Mai ens cansarem de donar-te les gràcies per tota la companyia i felicitat que ens has donat del primer a l’últim dia. Ara a casa hi ha un gran buit, però recordar-te ens omple d’amor que al cap i a la fi és el que tu has estat per nosaltres.

 

La teva familia t’estimarà sempre Yaki.

 

Ramon, Gemma, Esther i Mariona.