01/09/2025

Fa dos anys que vas marxar, i encara t’enyoro, Xina… tant… Només tu ho podries quantificar.
Teníem un vincle tan especial que no hi ha cap paraula que el pugui definir.

Trobo a faltar els teus roncs i la teva respiració profunda a l’hora de dormir.
Trobo a faltar la teva presència a la porta quan entràvem o sortíem, sense dir res… només fent saber que eres allà.

Trobo a faltar els teus petons obsessius quan tornava de córrer.

Et continuo tenint present, i, tot i que és poc, em serveix per mantenir-te viva al meu cor.

Gràcies per tot, Xina.
Només espero que ens puguem retrobar i estimar-nos per tota l’eternitat.