TATI

09/04/2017

Estimat Tati, avui fa un any que vaig haver de prendre la decisió més dura que mai he prés, dir-te adéu. No hi ha hagut un sol dia d'aquests 365 en el que no t'hagi enyorat, segueixo pensant que donaria tot el que tinc i el que tindria en altres vides per poder estar amb tu de nou, ets el pilar de la meva vida, més que família o fill, ets part de mi, i sense tu encara no sé qui sóc.

Espero que ens puguem veure al pont que porta al arc de Sant Martí, és l'únic que em deixa seguir endavant, pensar que al final del meu camí tu estaràs de nou al meu costat per passar la eternitat junts menjant pernil dolç i olives. Eres, ets i seràs tot el meu món, espero que allà on siguis no et sentis sol, ni pensis que jo t'oblido, perquè per oblidar-te, hauria d'oblidar qui sóc.

Amb tot el meu amor, avui i cada dia al meu pensament tete.

Tots t'estimem, vas ser estimat fins a punts inimaginables.

Sempre teva, sempre meu.