24/05/2025

Roxeta meva,

La nostra Roxy, la ganàpia, la Tòxot, la meua vida, la Roxiiii, que sempre et cridava "la nena", la nostra gosseta protectora de tots els mals i la cura dels dies tristos.

Tots aquests anys que hem compartit han estat increïbles. Encara recordo el dia que et vaig portar a casa per primer cop. El pare es va enfadar perquè ja teníem la Nina... Quins records! Totes les passejades, les esbaralles que havíeu tingut, les hores dormint juntes, una al costat de l’altra... I amb el pare què? T’encantava dormir amb ell! Mai perdonaves una nit lluny del seu costat. I totes les vegades que m’havia enfadat perquè no feies cas...

Però estic feliç d’haver-te tingut amb mi, d’haver compartit moments amb tu, passejos, llocs que vam descobrir juntes. Perquè t’encantava sortir a passeig. Quan senties aquella paraula, en dos segons ja estaves preparada a la porta, i amb un "ANEM!" sabies que era l’hora de sortir.

El meu ullet blau... et feia tan especial. Eres única, i sempre ho seràs.

Et trobem tant a faltar. Es nota un buit a casa. La Leia també et troba a faltar; sempre estàveu juntes. Primer la Nina, després vas aparèixer tu, i després va arribar la Leia, que vam rescatar quan era molt petita. I, per aquest ordre, ens heu anat deixant: primer la Nina, i quatre anys després, tu... Ens has deixat amb el cor trencat. De no tenir-te, de no poder anar a passejar, d’arribar a casa i que no vinguis a saludar-nos. De sentir el timbre i que ningú no bordi. De veure el teu racó al menjador i no trobar-t’hi. De no veure la nena jugant amb tu sota la taula... perquè la paciència que has tingut amb ella ha estat amor pur.

Així eres tu: amor pur. Per molt que la teva presència impressionés i la gent s’espantés, jo sempre deia: "És molt bona gossa, només una mica escandalosa." Qui et coneixia sabia que eres de molt bona pasta.

Que injusta és la vida, que ens hagis deixat així, tan de pressa i d’aquesta manera... Tant de bo hagués anat diferent i encara estiguessis amb nosaltres.

Aquesta matinada vaig rebre la trucada que ha marcat un abans i un després a les nostres vides.

T’estimem molt i et trobem a faltar més del que podem expressar. Des d’aquí t’enviem una abraçada molt forta.
Sempre estaràs al nostre cor. Sempre formaràs part de les nostres vides. SEMPRE.

Molts besitos de la mami, de tots, i com els que et donava la nena.