17/12/2025

Roma, amb 4 anyets només, quan em vam diagnosticar una enfermetat tu també vas voler empatitzar amb mi però no hem tingut el mateix final. 

Vas ser el millor regal del món, tan tossut que per més que els metges diguessin que no podia tenir gats per l’alergia, tu vas voler venir igualment amb mi, i curiosament des de que vas aparèixer no he tingut mai més alergia. 

El gat que es va criar amb un gos, i volia ser gos, t’encantava passejar, sortir al carrer, que bé va fer en Lluís en dir de portar-te a la platja l’últim dia, tot un sorrer gegant per tu, com miraves el mar i com em miraves quan et tenia als meus braços per últim cop i vas fer l’últim meow, vam saber que tot estava bé, era el correcte, i tu ja podies descansar al cel. 

Ets llum, i per mi, per en Lluís, pels avis de Palamós, la tata, la Miley, per l’Andrés, la Paula, en Frank, en Pau, la Vivi, per en Marti, per tots has sigut el gat més especial i t’estimem molt.