18/05/2017

Ja fa un mes que no ets aquí !!! Gràcies Robert. Per tot !!
Sóc el teu gos i m´agradaria dir-te una cosa.
Sé que els humans porteu una vida molt estressada.
Molts treballeu i altres cuideu dels fills, sempre d´aquí cap allà sense gairebé assaborir les coses de la vida.
Mira´m ara mentre estàs assegut al sofà veient la tele o el mòbil. Mira´m als ulls i observa com els meus també et miren. Encara que sigui amb unes grans cataractes.
Mira´m els pèls blancs de la barba. Tu em somrius i veig amor als teus ulls. Què hi veus tu als meus ???
Hi veus un esperit ??? Una ànima dins que t´estima com ningú al món ??? Una ànima que podría perdonar totes les transgressions per un petit moment del teu temps?? Et pregunto tot això per saber si pots desaccelerar uns minuts i quedar-te amb mi una estona.
Moltes vegades t´has posat trist per paraules que llegeixes a l´ordinador, al mòbil, a la tele....
De vegades morim molt joves o molt de pressa i de
vegades això et fa entristir.De vegades envellim poc a poc davant teu i no te n´adones fins el final, fins que fem el gran pas per a córrer en llibertat a una terra llunyana. Podria marxar demà o la setmana que ve. Potser ploraràs i la teva ànima s´omplirà de dolor. I estaràs emprenyat amb tu mateix per no haver pogut passar un dia més amb mi. Quan pensis amb mi no ploris. Somriu. Així sabré que el temps que vaig ser amb tu et vaig fer feliç.