20/08/2018

LA HISTÒRIA D'UNA GOSSA

Històricament a casa nostra sempre hem tingut un gos. Cap d’ells havia
estat comprat sinó recollit d’una gossera. Aquests animals se n’adonaven
que els havies tret d’una gàbia i d’unes condiciones de vida no ideals i ens
van ser fidels i agraïts durant tota la seva vida.
En una setmana per oblidar vàrem tenir la desgracia d’haver-ne de sacrificar
dos degut a la leishmània. Com podeu imaginar-vos tots aquells que teniu
gossos, casa nostra era mai més ben dit un funeral. Ens vam dir, mai més
un gos...
Però algú ens va parlar d’una gossa, un pastor alemany d’un any, que els
seus propietaris havien de tenir-la lligada a un arbre la major part del dia
car ells no podien controlar-la. Era com es diu comunament una “cabra
boja”.
Deslligar-la de l’arbre i sortir de la casa va representar per ella la llibertat i
el descobriment d’un nou i ampli horitzó. El seu reconeixement va ser
immediat. A casa era una més de la família, sabia comportar-se, jugava amb
grans i petits i amb la seva mirada intensa et deia, som-hi !, que és l’hora
de sortir. Amb ella hem fet quilometres i quilometres de caminades per
Collserola, les Gavarres, els voltants de Bellaterra, Sant Cugat i Sant Quirze.
Els bellaterrencs ens haureu vist, un dia sí i l’altre també, per la Plaça del Pi
anant cap el Camí Verd lloc on practicava les seves aficions favorites:
perseguir els trens amunt i avall i portar pedres de considerables
proporcions cap a casa.
Desprès d’un temps, li varen diagnosticar diferents al·lèrgies i infecció
crònica d’orelles. Ho portava bé perquè tenia un parell d’infermers que
prenien cura d’ella les 24 h del dia.
Amb el pas del temps les caminades quilomètriques es varen fer menys
habituals, les ganes de jugar es tornaren selectives i reposar als nostres
peus o en el seu jaç va esdevenir el seu esport preferit.
Unes protuberàncies aquí i d’altres allà varen motivar que deixés de ser qui
era. Les potes tampoc l’ajudaven, però fins l’últim instant la seva mirada
ens seguia per tot arreu.
Catorze anys d’agraïment, fidelitat i alegries.
La història d’una gossa
Gràcies NUKA!