22/05/2025

Estimada Mia,

No sabem gaire bé com començar, perquè encara no ens podem creure que ja no hi siguis. Ens sembla impossible no veure’t aquí, amb la teva mirada dolça, amb la teva manera de donar amor sense demanar res a canvi. Sentim com si ens haguesdin arrencat una part del nostre cor i no sabem com omplir aquest buit.

Eres molt més que una gosseta. Eres la nostra  companya, part de la nostra família, el nostre consol els dies dolents i la nostra alegria els bons. Mai et vam veure enfadada, ni mostrant rancúnia. Sempre vas ser amor pur, un àngel amb forma de bóxer que va venir a ensenyar-nos què significa estimar sense condicions.

Ens ha fet tant de mal que hagis marxat per culpa d’una malaltia que va arribar sense avisar. Ens fa mal no haver pogut fer més. Però sé que vam fer tot el que vam poder, i que tu et vas sentir estimada fins a l’últim segon.

Gràcies, Mia, per cada moment, per cada mirada, per cada llepada, per cada instant que vas estar al nostre costat. Gràcies per ensenyar-nos a ser millors persones. No t’oblidarem mai. Mai. Perquè l’amor de veritat no mor, només es transforma. I encara que ja no et puguem veure, et sentim. I et portarem sempre amb nosaltres

Descansa, bonica nostre. I si hi ha un lloc on van els éssers especials, sé que tu hi ets, corrent lliure, feliç i sense dolor, acompanyada d’en Zeus.

Amb tot el nostre amor, per sempre.

T’estimem 

Daniel i Maite.