Mabel, Mabelita, la meva estimada Mabelita... Vas ser la més entremaliada, però també la més carinyosa, juganera, alegre i agraïda. Amb tu va arribar l’alegria a casa, i amb tu també se n’ha anat.
Et vam adoptar perquè ningú et volia: mestissa, negra, invisible per a molts. Però per a nosaltres vas ser llum. Vas arribar amb el teu company d’habitació, sempre junts, sempre fidels. I junts vau omplir de vida cada racó.
Ara ens has deixat un buit immens, una tristesa que pesa. Espero, amb tot el cor, haver-te donat l’amor que et mereixies. Perquè tu ens vas donar molt més del que mai podríem tornar-te. Gràcies per cada mirada, cada joc, cada moment compartit. Sempre seràs la nostra Mabelita.