LOLA

14/11/2016

Una, quan ha fet una edat, és quan se n’adona que el que ha vist és important. Si reflexiono, he tingut una vida regalada, inmillorable. He passat per tres cases diferents i sempre he estat còmode, sense ànsies. Un cop apamats els racons de la nova llar, tot és fa fácil…

N’he vist tantes coses que han passat davant els meus ulls, que ara que en faig memòria he estat envoltada d’alegria, amor i cura. No en tinc queixa, vaja.

En puc dir que he volat, que he menjat àpats variats per llepar-se les ungles, que he conviscut amb una companya ágil i poruga però que em tenia distreta quan m’avorria, que he tingut caricies quan les he demanades i sempre he tingut finestres on tafanejar el que m’envoltava… inclús vaig estar tota una nit fóra de casa (per ensurt de la meva mama).

Rés més. Només que te’n recordis que avuí em toca llauna… que sempre te l’he de demanar! Meuuuu, meuuuuu!

Em vas canviar la vida. Mai us oblidarem. Torneu a estar juntes per sempre més.

Pilar, Toni, Teo i Bruna