29/01/2020

Fa més de dotze anys que et vam anar a buscar. Estaves en aquella gàbia de la gossera. De primer moment es van creuar les nostres mirades i fins l'últim instant ens hem mirat els ulls, abraçats.

Gràcies per tot el que ens has donat, la teva simpatia, la teva complicitat, la teva intel·ligència, el teu amor.

Pels nois, vas ser una companya inseparable, han crescut al costat teu. Per nosaltres has estat una amiga fidel, sempre junts, per casa, per tot allà on anàvem.

La casa es troba molt buida, es difícil canviar els hàbits, encara fem les coses pensant amb tu.

Vas marxar molt ràpid, en pocs dies. Encara no ens hem fet a la realitat.

Les teves cendres estan  en un dels teus llocs preferits, on corries, jugaves on vam passar moltes hores, però tu estaràs sempre als nostres cors, t’estimem molt, tindrem que aprendre a viure sense tu.

Gràcies per tot bonica   ".