01/09/2025

Coda, petita ànima d’ulls de mel, vas omplir cada racó de la casa amb tendresa i alegria.

Amb aquell gest efusiu que ens donaves la benvinguda,

amb l'orelleta esquerra plegada i que et feia única.

Fidel companya de muntanya i de platja, exploradora de camins, del fang i de la natura.

Tan bonica quan entraves sola a la dutxa, com si sabessis que ben neta eres més polida. Aquella olor de nena petita recent banyada.

El teu pèl negre com la nit, amb taques blanques que et coronaven, la cua amb punta clara, que ens va inspirar el teu nom: Coda...codita i per mi senzillament "gosseta" tota una melodia tendra en les nostres vides.

T'agradava la pilota amb la corda per empaitar-la i fer-la teva. Llepar el cul dels iogurts a l'hora de sopar, gaudir de quasi totes les varietats de fruita i a totes hores.

I encara que la vida et va posar moltes proves, mai vas deixar de ser forta i dolça, fins al final.

 Ara que ja no et trobem als passadissos, que no ens saludes al matí ni a la nit, sentim un silenci ple de tu, un forat i un buit que només pot omplir el record i l’amor que ens vas regalar.

Només vas viure cinc anys,

però vas viure estimada com si fossin cent.

Sempre seràs la petjada més bonica del nostre camí.

Gràcies per tant, petita.