03/09/2018

Boleta, la nit abans de morir jo t’escrivia mentre tu intentaves descansar entre les meves cames per última vegada. T’escrivia perquè les dos sabíem que aquelles eren hores d’espera, que mai res tornaria a ser com abans. D’aquesta manera, en silenci, et vaig intentar transmetre tot l’amor, però també tot el dolor i l’angoixa d’aquella última nit, sense deixar d’acariciar-te, procurant que no percebessis el meu desconsol. 

Buli, tu em vas donar la vida fa tretze anys i jo no he pogut tornar-te-la ara. Però el que sí puc fer és escriure’t cada dia de la meva existència. Repetir-te una vegada i una altra que m’has fet tan feliç... que m’has donat tant... Recordar tot el que ens hem estimat.

Jo només vull que tu siguis feliç. Que t’hagi valgut la pena viure. Que hagis estat feliç amb mi, amb nosaltres. I que els teus ulls blaus no deixin mai de mirar-me.

Gràcies per tant, amor meu. 

Els papis et recordarem sempre.